-Model en què s’inspira el traçat i àrees principals d’una ciutat
EL TRAÇAT HIPODÀMIC O ORTOGONAL
És un pla urbanístic que organitzava els carrers en un angle recte creant conjunts de cases rectangulars. Inventat per l’arquitecte grec Hipòdam de Milet considerat tot un geni. Era un disseny senzill però no pas pràctic ja que ocasionava embussos a les hores punta per poder accedir al centre o a l’exterior de la ciutat, les cruïlles acostumaven a ser perilloses i no es podia salvar el desnivell.
Els romans van copiar el sistema hipodàmic dels grecs i construïren campaments per les seves tropes. Aquests campaments estaven organitzats amb dos carrers principals el Cardo i el Decumanus, un era vertical i l’altre horitzontal i es trobaven al centre del campament on s’aixecava la tenda del comandant. Moltes d'aquest campaments van donar a lloc a verdaderes ciutats que van optar per la mateixa organització que els campaments.
2a LIMITATIO O DELIMITATIO: consistia a traçar, al voltant d’un centre escollit , un forat amb l’arada que arrossegaven una vedella i un brau blancs, amb la qual cosa dibuixaven el perímetre de la ciutat. Quan s’arribava a l’indret on es creia hi hauria les portes, s’aixecava l’arada i no s’hi feia el forat. Tot aquest espai era considerat sagrat i no s’hi podien enterrar els morts ni posar-hi altres divinitats que no fossin les de Roma. Una vegada acabada la cerimònia, que estava presidida per un sacerdot, i durant els dies següents, es començava a assenyalar les parts interiors de la ciutat i els carrers principals que des de les portes anirien a creuar-se a la plaça central o FÒRUM.
1a INAGURATIO: era la consulta que es feia als déus seguint les indicacions dels augurs.
2a LIMITATIO O DELIMITATIO: consistia a traçar, al voltant d’un centre escollit , un forat amb l’arada que arrossegaven una vedella i un brau blancs, amb la qual cosa dibuixaven el perímetre de la ciutat. Quan s’arribava a l’indret on es creia hi hauria les portes, s’aixecava l’arada i no s’hi feia el forat. Tot aquest espai era considerat sagrat i no s’hi podien enterrar els morts ni posar-hi altres divinitats que no fossin les de Roma. Una vegada acabada la cerimònia, que estava presidida per un sacerdot, i durant els dies següents, es començava a assenyalar les parts interiors de la ciutat i els carrers principals que des de les portes anirien a creuar-se a la plaça central o FÒRUM.
Les limes i els campaments de la regió completaven la defensa de la ciutat que a mès a mès podia comptar amb fossats, soldats d'infanteria i caballeria i maquines de guerra. L'oli bullent també era un recurs.
Els romans es van procupar per les seus residus urbans, per això van construir una xarxa de clavagfuera mai vista desde aquell moment,que eren canalitzacions tancades amb lloses planes que seguien el recorregut dels carrers i desembocaven al camp, al riu o al mar fora de la ciutat.
A causa de la gran demanda d'aigua les ciutats romanes no podien proveïr-se només de l'aigua de les seves fonts i pous per això es van construir els aqüeductes que traslladaven l'aigua de fora de la ciutat a dins.
L'aigua era recollida dels rius i llacs de les muntanyes i eren emagatzemades en cisternes. A través d'una gran canalització, que podia ser un túnel o un rec, l'aigua era conduïda a la ciutat però hi habia d'haber sempre pendent ja que sinó l'aigua s'estancaria. Per salvar els desnivells es construïen ponnts amb arcs. A la ciutat l'aigua era depositada en dipòsits en forma de torre que desprès repariten l'aigua en petites canalitzacions que arribaven a fonts, termes i domus.
3a CONSECRATIO: era una cerimònia en què s’oferia un sacrifici als déus infernals i a la tríada capitolina (Júpiter, Juno i Minerva). Amb aquest ritual, que era la consagració de la ciutat, es complementava la cerimònia de fundació.
Per defensar les ciutats es construien muralles al voltant de la ciutat. Consistien a la seva basa grans blocs de pedres ciclopediques i a la base superior pedres de morter. A cada uns cent metres havien torres de defensa , a tot el perímetre de la muralla habien merlets i escales. En total habine 4 portes a les típiques ciutats romanes.
Per defensar les ciutats es construien muralles al voltant de la ciutat. Consistien a la seva basa grans blocs de pedres ciclopediques i a la base superior pedres de morter. A cada uns cent metres havien torres de defensa , a tot el perímetre de la muralla habien merlets i escales. En total habine 4 portes a les típiques ciutats romanes.
EXEMPLE: EMERITA AUGUSTA
La ciutat d'Emerita Augusta està organitzada seguint el model clàssic de l'època, l'ortogonal, dividida en quatre segements pel cardo i el decomanus. Al centre s'hi pot veure el foro i el centre religiós de la ciutat. Al límit de les muralles es distingeix la zona d'oci amb el anfiteatre i el teatre. La ciutat està ben defensada i es un lloc estratègic important ja que domina un pont que travessa el Guadiana. La banda esquerra impracticable per la proximitat del riu i a la dreta per muralles i torres. La ciutat està ben abastida d'aigua pel riu Guadiana i dos aqüeductes que parteixen de les muntanyes. El sistema de clabegueram és fàcil ja que es poden abocar els residuas al riu.
